SORTIDA "RONDA DE MANRESA"

CAMI DE RONDA DE MANRESA, EL LLOBREGAT I EL CARDENER

En questa sortida coneixerem l'entorn natural de la part sud de la ciutat de Manresa, una zona que es recorreguda pels rius Llobregat i Cardener.

En aquesta ocasió i per tal de no allargar-nos més del compte no farem parades explicatives, tant sols pararem dos cops, un cop per esmorzar i una parada sorpresa al final a la Font de Sant Pau. La distància a recórrer son 12 km un recorregut que es fa en dues hores i mitja però com que nosaltres ens ho prenem amb molta calma pensem fer-ho en unes 4 hores. El recorregut es fàcil de fer i es apte per a qualsevol edat i excepte un tram es tot de baixada ja que partim de la part més alta de la ciutat per acabar a la part més baixa.

Sortirem de Bufalvent una zona de la ciutat ocupada avui dia per centres comercials i un polígon però ràpidament els deixarem enrere tot baixant per l'antic camí Ral que ens portara al Pont de Vilomara, abans però passarem pel Pont Foradat, un immens pont de pedra natural que segur impressionara a aquells que no ho han vist mai, els que teniu vertigen o nens no patiu, no es imprescindible passar-hi per sobre. Després Arribant al pont de Vilomara podrem veure un fantàstic pont Gòtic que separa els municipis del Pont i de Manresa.










Deixant enrere el Llobregat enfilarem direcció al Cardener tot passant per una zona de conreus de seca i construccions de Pedra seca, per arribar al riu Cardener on podrem contemplar una nova panoràmica de l'entrada a Manresa. Tot resseguint el riu Cardener arribarem al Barri de Sant Pau on podrem gaudir del nou itinerari que esta fent l'ajuntament per gaudir del bosc de ribera d'aquest tram de riu i tot seguit arribarem a la font de Sant Pau, un espai a l'hora tant bonic i agradable com desconegut pels Manresans i que es a tocar a la ciutat de Manresa, aquí a la font la sorpresa que no es res més que un petit vermut (Veu Pròpia convida) i quan tinguem la panxa plena nomes ens quedara arribar al Pont Vell (10 minuts) on acabarà la nostra sortida.

Segurament alguns vindreu amb tren, el primer tren (RENFE) arriba a Manresa a les 9 del mati. No hi ha problema us vindrem a recollir en cotxe, per marxar no patiu el final de la sortida es al costat de la RENFE. Als Manresans els recomanem arribar al punt de sortida a peu o en transport públic i si ho feu en cotxe tingueu en compte que acabem al pont vell i l'haureu d'anar a recollir.







CAL PORTAR:
Una motxilla petita
Esmorzar
Aigua
samarreta de màniga curta i gorra per quan piqui el sol
Calçat adequat per caminar.

CONVOCATÒRIA:
Dia: Diumenge 10 de maig
Hora inici: A les 9 del mati.
Durada: 4 hores
Lloc de sortida: Entrada principal de l'aparcamemt del Carrefour
final de la sortida: Pont Vell
Preu: Gratuït




INSCRIPCIÓ:
Tot i que la sortida es gratuïta es indispensable fer la inscripció. Feu-nos arribar les dades que teniu més avall a: sortidesveupropia@gmail.com

Nom i cognoms:
Localitat on residiu:
Número d'acompanyants:
Si arribeu amb RENFE cal que ens ho feu saber:

Qualsevol dubte podeu trucar al: 638172990

.

PRESENTACIÓ DE VEU PRÒPIA AL BERGUEDÀ

EL CATALÀ, LLENGUA COMUNA
BERGA
DISSABTE 2 DE MAIG
PAVELLÓ DE SUÈCIA
A LES 7 DE LA TARDA

PARLARAN:
JAUME FARGUELL I SITJES (President d'Òmnium Cultural del Berguedà)
SOR LUCIA TUCUMAN (Prem Joan XIII)
PEPE RUIZ (President de Veu Pròpia)

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
Ajuntament de Berga
Casal d'Europa
Òmnium Cultural

APRENDRE O ADOPTAR EL CATALÀ

Soc del parer que sovint no es para gaire atenció entre la diferència d'aprendre una llengua i el fet de adoptar-la com a pròpia, pot semblar un diferència poc important, però per a mi es transcendental si el que volem es que el català ocupi el lloc que li pertoca com a llengua pròpia del país.

Desprès de la fi del regim es varen fer molts esforços per a que aquells que no tenien el català com a llengua pròpia l'aprenguéssim, eines com l'escolarització en català o TV3 van ser claus. Avui dia sobretot els descendents d'aquella immigració tenen prou coneixement de català com per expressar-se en aquesta llengua, tot això pocs son els que la fan servir habitualment, molts son els que malgrat saber català normalment s'expressen en castellà i això es degut a que l'han après però no l'han adoptat com a pròpia

Ara amb la nova immigració torna a passar quelcom semblant, son molts els que van a cursos de català, uns es donen per satisfets si l'entenen, molts altres l'aprenen fins expressar-se correctament, el català queda com a una eina útil però no la fan pròpia, cosa normal si partim de la base que majoritari ament tothom se'ls dirigeix en castellà donant a entendre que el català es una cosa que no va amb ells, que no es seva, que no els pertany.

També som molts que hem aprés i alhora hem adoptat el català. En àmbits com pot ser el familiar fem servir un altra llengua, però en d'altres contextos fem servir el català amb normalitat, fins a tal punt que sovint se'ns pren per catalanoparlants d'origen, això per a Veu Pròpia hauria de ser la normalitat, i tot i que els catalanoparlants d'adopció som un col·lectiu molt gran, encara no som l'opció majoriataria entre tots aquells que han aprés la llengua.

Per tot això des de Veu Pròpia entenem que no ens podem quedar en l'aprenentatge de la llengua, s'ha d'anar molt més enllà, cal adoptar la llengua com a pròpia, no cal renunciar a la llengua materna, però si es necessari sentir el català com a un element propi que ens defineixi com a col·lectivitat. Es per aquest motiu que des de Veu Pròpia una de les coses que fem es organitzar sortides per a viure i conviure en català, activitats que de pas també serveixen per conèixer la nostra historia, la nostra societat, la nostra terra... perquè a més de aprendre el català s'ha d'aprendre a viure en català, a sentir en català.

Però Veu Pròpia som nomes una gota a l'oceà i cal que tothom s'impliqui per l'adopció, començant pel govern, passant per les administracions i el teixit cultural i associatiu, però sobretot els ciutadans. Mai hem de canviar de llengua, així els nostres interlocutors veuran que el català es també seu, que es una cosa que va amb ells, perquè l'aprenentatge del català no es pot fer com el de qualsevol altre llengua, ha d'anar lliga't a la realitat de la llengua, la cultura, del país...

Cal que fem que tothom senti el català com a llengua pròpia, no d'una manera exclusiva però si com a una part irrenunciable de la nostra identitat col·lectiva.

Toni Fernández i Domene soci de Veu Pròpia.

RECORREGUT PER LA MANRESA RURAL

UNA BONA MANERA DE DIR-LI ADÈU A L'HIVERN










Aquí tenen una petita mostra de tot el paisatge meravellós de la Manresa rural que hem tingut oportunitat de conèixer el passat 4 d'abril, hem quedat a les 9:00 del mati a l'estació de la Renfe de Manresa, els manresans tenim fama de no ser gaire puntuals i hem fet honor a aquesta fama,(hem fet tard).

Un cop superat el endarreriment de la sortida hem començat la nostra aventura, després de una setmana de pluges, a fet un dia magnific, hem participat quaranta i dos persones (MANRESA, BARCELONA, NAVARCLES, VIC, TERRASSA, ETC...) ,




















































Estava previst que seriem més de cinquanta. Nomes afegir per als que no vareu poder venir que es una llàstima, perquè us heu perdut una caminada perfecta, fàcil, descansada i amb moltes coses que no teníem idea que existien tan aprop nostre.