Article publicat per MATTHEW TREE (escriptor anglo-català) al diari AVUI el 07.03.2008
"DAVANT DELS NASSOS"
Un diumenge del 2007. Entro a l'oasi que em representa una farmàcia de guàrdia de Canet de Mar. Saludo la farmacèutica (jove, postfranquista). Com que la recepta és d'un psicofàrmac em demana la targeta d'identitat. La hi passo, posa els comprimits imprescindibles en qüestió damunt el taulell i en l'idioma que hem emprat fins aleshores diu: "Dos amb deu". Tot seguit, però, mig bela, en to contrit: "Dos con diez".
Tot i que sé molt bé, a hores d'ara, quina ha estat la raó d'aquest canvi sobtat -el mot extranjero que adorna el meu DNI-, no puc evitar mirar-me-la com si fos una retardada. Per què ho fan, això, tants catalans? Ignorància, potser?
¿La de no saber que centenars de milers d'estrangers residents han après el català o l'estan aprenent? De no saber que arreu del territori som legions, els estrangers que parlem en català entre nosaltres, encara que no hi hagi ni un sol català de soca-rel al descobert?
Tots els estrangers catalanoparlants que he anat coneixent al llarg dels anys es queixen del fet que quan s'adrecen als catalanoparlants en català, aquests (si no és que són amics o coneguts) els responen en espanyol, robòticament.
Una amiga marroquina m'explica que el seu fill de set anys (escolaritzat aquí) està fins al capdamunt que -havent-li clissat els rissos morescos- els botiguers contestin el seu bon dia amb un buenus días, niñu. Una situació encara més burlesca si es té en compte que la mare del nen és la Najat El Hachmi, la guanyadora enguany del Ramon Llull, un dels premis literaris més prestigiosos en la llengua en què no et parlaran pas si sospiten que ets de fora.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Si, Tot un exemple el de la Lidia des de Rusia. Episodis diaris a qualsevol lloc.
Fa 10 minuts, Hotel Pere III, Manresa, la recepcionista contesta en espanyol a la meva salutació de bon dia. Li dic que no la entenc i diu que no en sap una altra forma de donar-me informació. Qui és la direcció d’un hotel en la Catalunya Central que no li fa un curset de coneixements del idioma de la Nació catalana al personal que contracta per atendre la recepció? Som cada dia observant tot un seguit de menyspreu al concepte, que hauria de ser el més preuat de la nostra societat. En Miró, Avinguda de Guipúscoa de Barcelona, un empleat de seguretat, em manifesta que no entenc ni parla català per que no li agrada. Quin percentatge de serveis hi és gestionats per aquestes actituds? Reru.
Publica un comentari a l'entrada