Des de Veu pròpia us volem presentar un nou model d’aprenentatge del català i també d’altres llengües, els tallers “APRENEM”. Només afegir que si algú vol participar d’aquets tallers es pot posar en contacte amb nosaltres o directament amb “APRENEM” a través de la seva web.
Els tallers Aprenem, una manifestació del tarannà català
En els tallers Aprenem ens centrem en aprendre a parlar, aprenem llegint i parlant, deixem de banda la gramàtica, i això ens fa fàcil l'aprenentatge. Ens fonamentem en els recursos naturals que ens permeteren l'aprenentatge de la llengua materna.Aprenem som agrupacions de persones que aprenem la llengua que volem i ensenyem la que sabem, el nostre objectiu és afavorir l'ús social del català al temps que aprenem altres llengües; a més a més , en els tallers Aprenem, aprenent i ensenyant, reforcem la cohesió i la integració socials.
Aprenem funcionem amb un pressupost de 0 euros:
- Els qui participem ho fem des de l'esperit del voluntariat i l'intercanvi lingüístic: qui aprèn català ens ensenya anglès, qui aprèn anglès ens ensenya català, ...- Els espais on fem els tallers Aprenem són públics i cedits pels ajuntaments: centres cívics, biblioteques, ...- Comptem amb una bona selecció de materials gratuïts per a l'aprenentatge de llengües al bloc.
- I aprendre llengües als tallers Aprenem és gratuït.
Els tallers Aprenem:
- Ens proporcionen un entorn protegit on aprenem a parlar.
- Fan possible que persones amb llengües i cultures diverses aprenguem junts i descobrim que tenim moltes coses en comú.
- Promouen la participació ciutadana, el donar i rebre, qui ensenya català, aprèn anglès, ...
- Mostren els nous catalans com reals aportadors de riquesa, ells ens ensenyen anglès, francès, italià, xinès, amazic, mandinga, ...
- Afavoreixen la relació entre els nous i els vells catalans, la integració i la cohesió socials; ens fan més fàcil conèixer el funcionament de la societat catalana i la participació ciutadana.
- Esvaeixen la por al desconegut, ens permeten conèixer l'altre de primera mà.
Una darrera consideració, els que parlem en català, l'hem de parlar en tot moment i circumstància, així en promourem l'ús i afavorirem l'aprenentatge dels nous parlants; Mathew Tree diu que la dificultat més gran amb que s'ha trobat per parlar en català ha estat que l'interlocutor, en escoltar el seu català amb accent anglès, es passava al castellà.
Aprenem és una manifestació més del tarannà català; Catalunya sempre ha estat una terra d'acollida.
Tria quina llengua vols aprendre o millorar!Tria quina llengua ens vols ensenyar!Apunta-t'hi!Participa-hi!
Hi ha molts tallers en marxa, tria on vols aprendre i ensenyar a http://www.aprenem.bloc.cat/
PERQUÈ UN IMMIGRANT PARLA CATALÀ?
Per què parlo català?
Sovint els catalanoparlants d'adopció ens veiem perseguits dia i nit per aquesta pregunta: I tu per què parles català?
A mi me la fan des de fa 20 anys que vaig començar a parlar la llengua. La gent quan em coneix ràpidament es fa la imatge que jo sóc diguem-ne "molt català" d'aquells de tota la vida. Després quan descobreixen que amb els pares parlo en castellà (ells no saben català) o que tinc amistats castellanoparlants... de seguida es sorprenen i pregunten, i com és que tu parles català? Això amb sort, perquè també a vegades em deixen anar un "¿y si tú no eres catalán por qué hablas en catalán?".
A la meva dona arribada a Catalunya amb 30 anys d'edat encara li va pitjor, i tant se val sigui gent americana com ella o catalans de tota la vida, quan entra a una botiga, quan té companys nous a la feina, quan tria una pel·lícula en català al cinema (si és que en troba…) l'actitud de la gent gairebé sempre és la mateixa, "¿y tú por qué hablas catalán?" o "no, no, tranquila si puedes hablar castellano, no pasa nada".
I la veritat és que ja estic fart, perquè el problema no és que jo, la meva dona o el meu veí del Marroc parlem català, el problema és que en una societat suposadament tan lliure com la nostra, hi hagi gent no pugui entendre que hi ha persones nascudes no catalanoparlants que parlin en català. Aquí hi ha un problema, però el problema no sóc jo per parlar català, el problema està al cap de la gent que no pot assumir la plena normalitat del català, algú s'estranyaria que un marroquí que resideix a Anglaterra parlés anglès? Algú li demanaria estranyat per què parla anglès?
Així que ara donaré uns quants motius a veure si la gent comença a entendre que parlar català és una cosa tan normal com sortir a passejar, menjar o veure un got d'aigua, encara que l'acció de parlar català la faci un nouvingut.
14 motius pel quals jo, un nouvingut, he triat parlar també en català
1. Perquè no sóc castellanoparlant: Des de fa temps, massa temps, en aquets país s'ha agafat el costum erroni de dividir la societat entre castellanoparlants i catalanoparlants segons l'origen de les persones… I això es fals, la llengua no és una cosa genètica, no es neix parlant cap llengua, una persona és parlant de la llengua o les llengües que li dóna la gana, que una persona neixi castellanoparlant no vol dir que ho hagi de ser tota la vida. Oi que ningú troba estrany que els que neixen catalanoparlants parlin castellà? Doncs per què la gent troba tan estrany el contrari?
2.Perquè puc conèixer gent nova. Parlar català et permet relacionar-te amb gent nova, la prohibició del català durant tant de temps ha comportat que els catalans siguin tancats, varen aprendre a viure la seva llengua i cultura d'amagat, ara molt sovint, el català es pensa que la seva cultura no va amb els altres, amb els que no són com ells, i per desgràcia aquest és un mur que només es supera parlant la llengua, un cop parles català descobreixes una gent que es relaciona de forma diferent.
3. Perquè em dóna accés a una nova cultura. Una llengua no és una cosa artificial, una llengua correspon a una realitat cultural única que tan sols es pot expressar en aquella llengua, parlar català em dóna accés a viure i gaudir una altra cultura, una altra manera d'entendre el món i així puc augmentar la meva riquesa cultural i humana.
4. Perquè em convé laboralment: Moltes de les millors feines en aquet país requereixen saber català, d’altra banda és un fet normal ja que és la llengua pròpia del país, però a molts catalans ja els hi va bé que els immigrants no parlin català, menys competència per trobar una bona feina, però resulta que els immigrants no som rucs i sabem què ens convé, ens convé parlar català.
5. Per deixar de ser immigrant: Qui ha triat per anar a viure Madrid o París per posar dos exemples, sempre i faci el que faci, serà considerat per a molts un immigrant, però el que tria un lloc on hi ha una llengua minoritzada, com és el cas de Catalunya i el català ho té molt més fàcil, un cop adopta la llengua et consideren un més, i els que ja l'hem adoptada això ho sabem molt bé.
6. Perquè la gent d'aquí et valora, i molt, aquest esforç. Vivim en un país on sovint la pròpia gent no valora prou la seva llengua i cultura, quan arriba algú de fora i fa un esforç que molts d'aquí no farien, la gent valora molt positivament l’esforç que fem nosaltres per aprendre la llengua
7. Per respecte al país que m'acull. La cultura d'aquest país ha estat perseguida durant dècades, durant segles, hi ha alguns poders entestats a fer desaparèixer aquesta cultura, i sovint han utilitzat a la immigració com a eina de substitució lingüística, però jo com a immigrant no em penso deixar utilitzar, per res ni per ningú, i crec que el mínim que podem fer per un país que ens ha acollit és aprendre la seva llengua.
8. Perquè hi tinc dret. Perquè el català no és propietat dels catalans, les llengües no són propietat de ningú, ni tan sols dels seus parlants, jo visc aquí i tinc el mateix dret que qualsevol altre de parlar català
9. Perquè és divertit. Parlar català és divertit, aprendre nous mots, nous sons, parlar català és un motiu més per a riure i gaudir. És divertit veure una pel·lícula en català, llegir en català, descobrir que una berenjena és una albergínia, és molt divertit aprendre a dir xiuxiuejar.
10. Perquè em pertany. M'he esforçat molt per parlar català, sovint superant les dificultats que té aprendre les llengües minoritzades. M'ha costat molt parlar català i ara que ja ho he aconseguit no deixaré que ningú em trepitgi la llengua, ara ja és la meva llengua i també em pertany a mi, així que les agressions que van contra ella també van en contra meva.
11. Per normalitat. Perquè ha de ser normal que un catalanoparlant miri una pel·li en castellà al cine, i en canvi trobem anormal que un castellanoparlant triï una pel·li en català?? Potser que tots plegats ens ho fem mirar, no?
12. Perquè sóc tan català com qualsevol altre: Una cosa que m'ha ensenyat aquesta cultura ….Català no s’hi neix, se n'exerceix, i com que jo n'exerceixo sóc igual que qualsevol altre, i potser més que alguns que han nascut catalans i renuncien a diari a la seva condició de catalans.
13. Per preservar la diversitat cultural i lingüística del món: sovint sentim parlar de conservar la biodiversitat, conservar ecosistemes, conservar espècies, però també és important conservar la gran diversitat cultural de la humanitat. Cada dia desapareixen llengües i cultures, i el català potser una si no compta amb la nostra protecció, amb la implicació positiva de tota la societat. Pensem que aquí és l'únic lloc del món on es pot parlar català, si desapareix d'aquí serà una pèrdua irrecuperable per a tota la humanitat.
14. Perquè em dóna la gana. Fa falta algun motiu més? no és prou motiu aquest? Doncs sí, parlo català perquè em dóna la gana, no em sembla tan difícil d'entendre, les coses es fan perquè es volen fer i no fan falta més motius, parlo català perquè vull i no crec que hagi d’anar donant explicacions, ni crec que la gent tingui cap dret a fer-me la fatídica pregunta: i tu per què parles català? Ostres, mai he vist pregunta més estúpida.
Sovint els catalanoparlants d'adopció ens veiem perseguits dia i nit per aquesta pregunta: I tu per què parles català?
A mi me la fan des de fa 20 anys que vaig començar a parlar la llengua. La gent quan em coneix ràpidament es fa la imatge que jo sóc diguem-ne "molt català" d'aquells de tota la vida. Després quan descobreixen que amb els pares parlo en castellà (ells no saben català) o que tinc amistats castellanoparlants... de seguida es sorprenen i pregunten, i com és que tu parles català? Això amb sort, perquè també a vegades em deixen anar un "¿y si tú no eres catalán por qué hablas en catalán?".
A la meva dona arribada a Catalunya amb 30 anys d'edat encara li va pitjor, i tant se val sigui gent americana com ella o catalans de tota la vida, quan entra a una botiga, quan té companys nous a la feina, quan tria una pel·lícula en català al cinema (si és que en troba…) l'actitud de la gent gairebé sempre és la mateixa, "¿y tú por qué hablas catalán?" o "no, no, tranquila si puedes hablar castellano, no pasa nada".
I la veritat és que ja estic fart, perquè el problema no és que jo, la meva dona o el meu veí del Marroc parlem català, el problema és que en una societat suposadament tan lliure com la nostra, hi hagi gent no pugui entendre que hi ha persones nascudes no catalanoparlants que parlin en català. Aquí hi ha un problema, però el problema no sóc jo per parlar català, el problema està al cap de la gent que no pot assumir la plena normalitat del català, algú s'estranyaria que un marroquí que resideix a Anglaterra parlés anglès? Algú li demanaria estranyat per què parla anglès?
Així que ara donaré uns quants motius a veure si la gent comença a entendre que parlar català és una cosa tan normal com sortir a passejar, menjar o veure un got d'aigua, encara que l'acció de parlar català la faci un nouvingut.
14 motius pel quals jo, un nouvingut, he triat parlar també en català
1. Perquè no sóc castellanoparlant: Des de fa temps, massa temps, en aquets país s'ha agafat el costum erroni de dividir la societat entre castellanoparlants i catalanoparlants segons l'origen de les persones… I això es fals, la llengua no és una cosa genètica, no es neix parlant cap llengua, una persona és parlant de la llengua o les llengües que li dóna la gana, que una persona neixi castellanoparlant no vol dir que ho hagi de ser tota la vida. Oi que ningú troba estrany que els que neixen catalanoparlants parlin castellà? Doncs per què la gent troba tan estrany el contrari?
2.Perquè puc conèixer gent nova. Parlar català et permet relacionar-te amb gent nova, la prohibició del català durant tant de temps ha comportat que els catalans siguin tancats, varen aprendre a viure la seva llengua i cultura d'amagat, ara molt sovint, el català es pensa que la seva cultura no va amb els altres, amb els que no són com ells, i per desgràcia aquest és un mur que només es supera parlant la llengua, un cop parles català descobreixes una gent que es relaciona de forma diferent.
3. Perquè em dóna accés a una nova cultura. Una llengua no és una cosa artificial, una llengua correspon a una realitat cultural única que tan sols es pot expressar en aquella llengua, parlar català em dóna accés a viure i gaudir una altra cultura, una altra manera d'entendre el món i així puc augmentar la meva riquesa cultural i humana.
4. Perquè em convé laboralment: Moltes de les millors feines en aquet país requereixen saber català, d’altra banda és un fet normal ja que és la llengua pròpia del país, però a molts catalans ja els hi va bé que els immigrants no parlin català, menys competència per trobar una bona feina, però resulta que els immigrants no som rucs i sabem què ens convé, ens convé parlar català.
5. Per deixar de ser immigrant: Qui ha triat per anar a viure Madrid o París per posar dos exemples, sempre i faci el que faci, serà considerat per a molts un immigrant, però el que tria un lloc on hi ha una llengua minoritzada, com és el cas de Catalunya i el català ho té molt més fàcil, un cop adopta la llengua et consideren un més, i els que ja l'hem adoptada això ho sabem molt bé.
6. Perquè la gent d'aquí et valora, i molt, aquest esforç. Vivim en un país on sovint la pròpia gent no valora prou la seva llengua i cultura, quan arriba algú de fora i fa un esforç que molts d'aquí no farien, la gent valora molt positivament l’esforç que fem nosaltres per aprendre la llengua
7. Per respecte al país que m'acull. La cultura d'aquest país ha estat perseguida durant dècades, durant segles, hi ha alguns poders entestats a fer desaparèixer aquesta cultura, i sovint han utilitzat a la immigració com a eina de substitució lingüística, però jo com a immigrant no em penso deixar utilitzar, per res ni per ningú, i crec que el mínim que podem fer per un país que ens ha acollit és aprendre la seva llengua.
8. Perquè hi tinc dret. Perquè el català no és propietat dels catalans, les llengües no són propietat de ningú, ni tan sols dels seus parlants, jo visc aquí i tinc el mateix dret que qualsevol altre de parlar català
9. Perquè és divertit. Parlar català és divertit, aprendre nous mots, nous sons, parlar català és un motiu més per a riure i gaudir. És divertit veure una pel·lícula en català, llegir en català, descobrir que una berenjena és una albergínia, és molt divertit aprendre a dir xiuxiuejar.
10. Perquè em pertany. M'he esforçat molt per parlar català, sovint superant les dificultats que té aprendre les llengües minoritzades. M'ha costat molt parlar català i ara que ja ho he aconseguit no deixaré que ningú em trepitgi la llengua, ara ja és la meva llengua i també em pertany a mi, així que les agressions que van contra ella també van en contra meva.
11. Per normalitat. Perquè ha de ser normal que un catalanoparlant miri una pel·li en castellà al cine, i en canvi trobem anormal que un castellanoparlant triï una pel·li en català?? Potser que tots plegats ens ho fem mirar, no?
12. Perquè sóc tan català com qualsevol altre: Una cosa que m'ha ensenyat aquesta cultura ….Català no s’hi neix, se n'exerceix, i com que jo n'exerceixo sóc igual que qualsevol altre, i potser més que alguns que han nascut catalans i renuncien a diari a la seva condició de catalans.
13. Per preservar la diversitat cultural i lingüística del món: sovint sentim parlar de conservar la biodiversitat, conservar ecosistemes, conservar espècies, però també és important conservar la gran diversitat cultural de la humanitat. Cada dia desapareixen llengües i cultures, i el català potser una si no compta amb la nostra protecció, amb la implicació positiva de tota la societat. Pensem que aquí és l'únic lloc del món on es pot parlar català, si desapareix d'aquí serà una pèrdua irrecuperable per a tota la humanitat.
14. Perquè em dóna la gana. Fa falta algun motiu més? no és prou motiu aquest? Doncs sí, parlo català perquè em dóna la gana, no em sembla tan difícil d'entendre, les coses es fan perquè es volen fer i no fan falta més motius, parlo català perquè vull i no crec que hagi d’anar donant explicacions, ni crec que la gent tingui cap dret a fer-me la fatídica pregunta: i tu per què parles català? Ostres, mai he vist pregunta més estúpida.
PROPERA SORTIDA DIUMENGE 18 DE MAIG
SORTIDA AL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L'OBAC.
EXCURSIÓ I PUJADA AL MONTCAU I LA MOLA.L’Objectiu d’aquesta sortida és conèixer una zona de gran bellesa, el parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
A més de l’excursió, la pujada a la Mola (cim més alt del parc natural) i al Montcau (cim més alt de la comarca del Bages) podrem gaudir de magnifiques vistes, del paisatge i del monestir que es troba al mateix cim de la Mola. També és faran diversos actes, els actes previstos son una cantada a càrrec de diferents cors de l’escola de música del conservatori de Terrassa i encara per confirmar, l’actuació d’un grup senegalès. Acabarem amb una mica de coca i beguda tot gaudint d’una panoràmica esplèndida.
A més de l’excursió, la pujada a la Mola (cim més alt del parc natural) i al Montcau (cim més alt de la comarca del Bages) podrem gaudir de magnifiques vistes, del paisatge i del monestir que es troba al mateix cim de la Mola. També és faran diversos actes, els actes previstos son una cantada a càrrec de diferents cors de l’escola de música del conservatori de Terrassa i encara per confirmar, l’actuació d’un grup senegalès. Acabarem amb una mica de coca i beguda tot gaudint d’una panoràmica esplèndida.
Dia i hora: Diumenge dia 18 de maig a les 8h. (serem puntuals)
Lloc: Estació d’autobusos de Manresa (al costat de l’estació dels ferrocarrils de la Generalitat, Manresa Baixador).
Durada: La durada de l'excursió a peu es de 4 hores (2 d'anada i 2 detornada) sortim a les 8h i es previst ser a Manresa a les 14:30h.
Nivell de dificultat: Fàcil
La sortida és gratuïta.
Cal portar: Motxilla petita, esmorzar, aigua, gorra o barret, impermeable (si amenaça pluja) i sobretot calçat adequat per caminar per la muntanya.
Si vols apuntar-te a la sortida, cal que ens facis arribar les següents dades a veupropiabages@gmail.com o trucant al telèfon: 638172990
Nom i Cognoms:…………………………………………………………………………………………………………………
Nombre d’acompanyants:………………………………………………………………………………………………….
Adreça electrònica:……………………………………………………………………………………………………………
Telèfon:……………………………………………………………………………………………………………………………
SORTIDA A BARCELONA
SORTIDA PER BARCELONA
Des de Veu Pròpia us volem convidar a assistir a la sortida per Barcelona, on visitarem diversos llocs del nucli antic de la ciutat que ens permetran conèixer part del seu passat, des de l'època romana, passant per la medieval i arribant fins a finals del segle XIX i els inicis del segle XX, període on es va desenvolupar el moviment artístic conegut com a Modernisme.
Dia: 26 d’abril
Lloc: Barcelona, Plaça Urquinaona
Hora: 10 del mati.
Preu: Gratuït
Ens agrairia comptar amb la vostra presència en aquesta activitat. Si és del vostre interès participar-hi ens hauríeu de confirmar la vostra assistència a l'adreça electrònica
Veupropiabages@gmail.com. o per telèfon al: 628240731
Per anar des de Manresa ens posarem d’acord amb tots els inscrits per tal de baixar plegats.
Veupropiabages@gmail.com. o per telèfon al: 628240731
Per anar des de Manresa ens posarem d’acord amb tots els inscrits per tal de baixar plegats.
PARLACATALA.ORG Un altra manera d'aprendre català
Des de Veu Pròpia us volem presentar una nova iniciativa a favor de l'aprenentatge del català, es una iniciativa de voluntariat lingüístic a traves de la xarxa.
PARLACATALÀ.ORG
Parelles lingüísitques virtuals. Foment de l'aprenentatge del català a persones nouvingudes o que viuen a l'estranger.
Parlacatala.org és una iniciativa basada en la web http://www.parlacatala.org/. És un punt de trobada virtual on es posen en contacte d'una banda, voluntaris (catalanoparlants habituals) i aprenents de català de qualsevol nivell. Els aprenents poden cercar voluntaris i contactar amb ells a través de missatges electrònics interns a la web, missatges de correu electrònic o parlar amb ells ja sigui amb eines de Veu sobre IP (VoIP en anglès) com ara Skype o Gtalk o per telèfon convencional. Els voluntaris i aprenents també poden optar per reunir-se presencialment si ho desitgen.
Els objectius generals de la iniciativa són:
· Ajudar a la integració de les persones nouvingudes fent que el català sigui la llengua vehicular de l'ensenyament i de comunicació comuna a tothom que visqui a Catalunya.
· Complementar les classes presencials de català (no remplaçar-les). Més que ensenyar gramàtica o sintàxi, pretén acostumar a l'aprenent a escoltar, llegir i parlar la llengua. En aquest aspecte, la iniciativa s'assimila a la de 'Voluntaris per la Llengua' però en format virtual, no presencial.
· Que la societat catalana accepti i integri al nouvingut, oferint una plataforma de comunicació entre les dues comunitats.
· Permetre que catalans d'arreu del món, els seus descendents o familiars puguin aprendre i practicar la llengua.
· Permetre que persones que viuen fora dels Països Catalans puguin aprendre el català des del seu país i casa seva. En aquest sentit pot ser útil a persones que ténen planejat venir a viure a Catalunya, ja sigui per treballar com per estudiar.
PARLACATALÀ.ORG
Parelles lingüísitques virtuals. Foment de l'aprenentatge del català a persones nouvingudes o que viuen a l'estranger.
Parlacatala.org és una iniciativa basada en la web http://www.parlacatala.org/. És un punt de trobada virtual on es posen en contacte d'una banda, voluntaris (catalanoparlants habituals) i aprenents de català de qualsevol nivell. Els aprenents poden cercar voluntaris i contactar amb ells a través de missatges electrònics interns a la web, missatges de correu electrònic o parlar amb ells ja sigui amb eines de Veu sobre IP (VoIP en anglès) com ara Skype o Gtalk o per telèfon convencional. Els voluntaris i aprenents també poden optar per reunir-se presencialment si ho desitgen.
Els objectius generals de la iniciativa són:
· Ajudar a la integració de les persones nouvingudes fent que el català sigui la llengua vehicular de l'ensenyament i de comunicació comuna a tothom que visqui a Catalunya.
· Complementar les classes presencials de català (no remplaçar-les). Més que ensenyar gramàtica o sintàxi, pretén acostumar a l'aprenent a escoltar, llegir i parlar la llengua. En aquest aspecte, la iniciativa s'assimila a la de 'Voluntaris per la Llengua' però en format virtual, no presencial.
· Que la societat catalana accepti i integri al nouvingut, oferint una plataforma de comunicació entre les dues comunitats.
· Permetre que catalans d'arreu del món, els seus descendents o familiars puguin aprendre i practicar la llengua.
· Permetre que persones que viuen fora dels Països Catalans puguin aprendre el català des del seu país i casa seva. En aquest sentit pot ser útil a persones que ténen planejat venir a viure a Catalunya, ja sigui per treballar com per estudiar.
UN GRAN LLIBRE, i molt necessari
Nosaltres els catalans, de Víctor Alexandre:
Aquest Sant Jordi podreu gaudir d'un nou llibre, un llibre que parlà de nou vinguts que han esdevingut catalans, un llibre en el qual Veu Pròpia ens sentim plenament identificats perquè cada un dels 20 entrevistats podríem ser perfectament qualsevol soci de Veu Pròpia. Aquest era un llibre molt necessari, cal trencar tòpics i estereotips i segur que aquesta nova aportació de Víctor Alexandre serà de gran ajuda.
Víctor Alexandre conversa amb vint nous catalans dels cinc continents: Patrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Miró i Txiki Begiristain, entre d'altres.
Procedents dels cinc continents, els vint personatges d'aquest llibre ens demostren que no cal néixer en un país per estimar-lo. Cap d'ells no ha nascut als Països Catalans i, això no obstant, sense renunciar als seus orígens, tots vint hi han fet arrels, ja sigui al Principat, a la Catalunya del Nord, al País Valencià o a les Illes. El cas del senegalès Mbaye Gaye, per exemple, agredit per la policia per mantenir-se ferm parlant català, és corprenedor. A través de l'amor amb què parlen de la seva terra materna i del coneixement que tenen de la nostra, tots ells ens fan comprendre que la limitació no és mai geogràfica, sinó mental. Les pàgines d'aquest llibre parlen del dret a viure a qualsevol lloc del planeta i del deure de respectar la llengua i la cultura de la societat d'acollida.
Aquest Sant Jordi podreu gaudir d'un nou llibre, un llibre que parlà de nou vinguts que han esdevingut catalans, un llibre en el qual Veu Pròpia ens sentim plenament identificats perquè cada un dels 20 entrevistats podríem ser perfectament qualsevol soci de Veu Pròpia. Aquest era un llibre molt necessari, cal trencar tòpics i estereotips i segur que aquesta nova aportació de Víctor Alexandre serà de gran ajuda.
Víctor Alexandre conversa amb vint nous catalans dels cinc continents: Patrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Miró i Txiki Begiristain, entre d'altres.
Procedents dels cinc continents, els vint personatges d'aquest llibre ens demostren que no cal néixer en un país per estimar-lo. Cap d'ells no ha nascut als Països Catalans i, això no obstant, sense renunciar als seus orígens, tots vint hi han fet arrels, ja sigui al Principat, a la Catalunya del Nord, al País Valencià o a les Illes. El cas del senegalès Mbaye Gaye, per exemple, agredit per la policia per mantenir-se ferm parlant català, és corprenedor. A través de l'amor amb què parlen de la seva terra materna i del coneixement que tenen de la nostra, tots ells ens fan comprendre que la limitació no és mai geogràfica, sinó mental. Les pàgines d'aquest llibre parlen del dret a viure a qualsevol lloc del planeta i del deure de respectar la llengua i la cultura de la societat d'acollida.
UN ACUDIT
Aquest acudit es una aportació que ens ha arribat per correu.
Jo que era un gran afeccionat a explicar acudits, tot llegint l’article que heu publicat del Matthew Tree, m’he recordat d’un que fa un temps solia explicar, Diu així:
Son dos magribins que comparteixen pis a una població qualsevol de Catalunya. Llavors un d'ells abans de sortir al carrer es posa una samarreta de la selecció catalana, una medalla amb la moreneta, una barretina i agafa una estel·lada. Llavors l'altra li pregunta que a on va amb tot això, i ell respon:
- A fer unes compres, però és que si ara els catalanoparlants em continuen parlant en castellà deixo d’una vegada per totes i per sempre més les classes de català.
Desprès, quan em diuen que l'acudit és dolent i que no fa gràcia contesto: és que a mi tampoc em fa gràcia. Més aviat em fa pena...
Jordi
Jo que era un gran afeccionat a explicar acudits, tot llegint l’article que heu publicat del Matthew Tree, m’he recordat d’un que fa un temps solia explicar, Diu així:
Son dos magribins que comparteixen pis a una població qualsevol de Catalunya. Llavors un d'ells abans de sortir al carrer es posa una samarreta de la selecció catalana, una medalla amb la moreneta, una barretina i agafa una estel·lada. Llavors l'altra li pregunta que a on va amb tot això, i ell respon:
- A fer unes compres, però és que si ara els catalanoparlants em continuen parlant en castellà deixo d’una vegada per totes i per sempre més les classes de català.
Desprès, quan em diuen que l'acudit és dolent i que no fa gràcia contesto: és que a mi tampoc em fa gràcia. Més aviat em fa pena...
Jordi
29 de març SORTIDA AL MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA
VISITA A L’EXPOSICIÓ "HISTORIA DEL TÈXTIL"
L'associació Veu Pròpia organitza una visita a una exposició sobre la historia del tèxtil al nostre país, que es fa al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
L'exposició recrea l'ambient d' una fàbrica , el moviment de la màquina de vapor , el brogit de les màquines de filar i dels telers i la vida quotidiana dels treballadors. Al llarg del recorregut es podrà veure el funcionament d'una maquinària tèxtil excepcional i única a Catalunya tant per la seva qualitat tècnica com pel seu estat de conservació.
-Dia: dissabte , dia 29 de març.
-Lloc: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Rambla d'Ègara,270 Terrassa.
-Preu: L’entrada al museu i el/la guia son gratuïts, tant sols s’ha de pagar el bitllet de tren.
-Horari: Sortirem de Manresa a les 10 del mati i tornarem a les 13:30.
Si vols venir a la sortida es necessari que t’apuntis, necessitem saber els que serem per organitzar els grups i tenir suficients guies, et pots apuntar a traves de la nostra adreça, http://www.veupropiabages@gmamil o per telèfon al següent número: 628240731.
L'associació Veu Pròpia organitza una visita a una exposició sobre la historia del tèxtil al nostre país, que es fa al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
L'exposició recrea l'ambient d' una fàbrica , el moviment de la màquina de vapor , el brogit de les màquines de filar i dels telers i la vida quotidiana dels treballadors. Al llarg del recorregut es podrà veure el funcionament d'una maquinària tèxtil excepcional i única a Catalunya tant per la seva qualitat tècnica com pel seu estat de conservació.
-Dia: dissabte , dia 29 de març.
-Lloc: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Rambla d'Ègara,270 Terrassa.
-Preu: L’entrada al museu i el/la guia son gratuïts, tant sols s’ha de pagar el bitllet de tren.
-Horari: Sortirem de Manresa a les 10 del mati i tornarem a les 13:30.
Si vols venir a la sortida es necessari que t’apuntis, necessitem saber els que serem per organitzar els grups i tenir suficients guies, et pots apuntar a traves de la nostra adreça, http://www.veupropiabages@gmamil o per telèfon al següent número: 628240731.
ELS BOTIGUERS PARLEN EN CASTELLÀ ALS ESTRANGERS
Article publicat per MATTHEW TREE (escriptor anglo-català) al diari AVUI el 07.03.2008
"DAVANT DELS NASSOS"
Un diumenge del 2007. Entro a l'oasi que em representa una farmàcia de guàrdia de Canet de Mar. Saludo la farmacèutica (jove, postfranquista). Com que la recepta és d'un psicofàrmac em demana la targeta d'identitat. La hi passo, posa els comprimits imprescindibles en qüestió damunt el taulell i en l'idioma que hem emprat fins aleshores diu: "Dos amb deu". Tot seguit, però, mig bela, en to contrit: "Dos con diez".
Tot i que sé molt bé, a hores d'ara, quina ha estat la raó d'aquest canvi sobtat -el mot extranjero que adorna el meu DNI-, no puc evitar mirar-me-la com si fos una retardada. Per què ho fan, això, tants catalans? Ignorància, potser?
¿La de no saber que centenars de milers d'estrangers residents han après el català o l'estan aprenent? De no saber que arreu del territori som legions, els estrangers que parlem en català entre nosaltres, encara que no hi hagi ni un sol català de soca-rel al descobert?
Tots els estrangers catalanoparlants que he anat coneixent al llarg dels anys es queixen del fet que quan s'adrecen als catalanoparlants en català, aquests (si no és que són amics o coneguts) els responen en espanyol, robòticament.
Una amiga marroquina m'explica que el seu fill de set anys (escolaritzat aquí) està fins al capdamunt que -havent-li clissat els rissos morescos- els botiguers contestin el seu bon dia amb un buenus días, niñu. Una situació encara més burlesca si es té en compte que la mare del nen és la Najat El Hachmi, la guanyadora enguany del Ramon Llull, un dels premis literaris més prestigiosos en la llengua en què no et parlaran pas si sospiten que ets de fora.
"DAVANT DELS NASSOS"
Un diumenge del 2007. Entro a l'oasi que em representa una farmàcia de guàrdia de Canet de Mar. Saludo la farmacèutica (jove, postfranquista). Com que la recepta és d'un psicofàrmac em demana la targeta d'identitat. La hi passo, posa els comprimits imprescindibles en qüestió damunt el taulell i en l'idioma que hem emprat fins aleshores diu: "Dos amb deu". Tot seguit, però, mig bela, en to contrit: "Dos con diez".
Tot i que sé molt bé, a hores d'ara, quina ha estat la raó d'aquest canvi sobtat -el mot extranjero que adorna el meu DNI-, no puc evitar mirar-me-la com si fos una retardada. Per què ho fan, això, tants catalans? Ignorància, potser?
¿La de no saber que centenars de milers d'estrangers residents han après el català o l'estan aprenent? De no saber que arreu del territori som legions, els estrangers que parlem en català entre nosaltres, encara que no hi hagi ni un sol català de soca-rel al descobert?
Tots els estrangers catalanoparlants que he anat coneixent al llarg dels anys es queixen del fet que quan s'adrecen als catalanoparlants en català, aquests (si no és que són amics o coneguts) els responen en espanyol, robòticament.
Una amiga marroquina m'explica que el seu fill de set anys (escolaritzat aquí) està fins al capdamunt que -havent-li clissat els rissos morescos- els botiguers contestin el seu bon dia amb un buenus días, niñu. Una situació encara més burlesca si es té en compte que la mare del nen és la Najat El Hachmi, la guanyadora enguany del Ramon Llull, un dels premis literaris més prestigiosos en la llengua en què no et parlaran pas si sospiten que ets de fora.
PROPERES ACTIVITATS
En aquets moments estem preparant varies activitats per als propers mesos, activitats dirigides a crear àmbits lingüístics on tots aquells que hem adoptat el català o estem en procés de fer-ho puguem practicar la llengua, activitats per a viure i conviure en català, activitats per a descobrir la historia i la cultura del país. Volem organitzar una calçotada, una sortida al Museu de la Tècnica de Terrassa, un altra a Barcelona i una excursió al parc natural de la sant Llorenç del munt.
A mesura que anem concretant totes aquestes activitats, les anirem fent publiques a traves de aquest bloc, estigues a l’aguait.
A mesura que anem concretant totes aquestes activitats, les anirem fent publiques a traves de aquest bloc, estigues a l’aguait.
FORMACIÓ DEL GRUP LOCAL DE VEU PRÒPIA BAGES
Varies persones que hem conegut el projecte i la gent de Veu Pròpia hem cregut interessant i possible de crear-ne un grup al Bages. Considerem que la nostra comarca es plena de nous catalanoparlants provinents bàsicament de l’ immigració dels anys 60, però també constatem que en l'actualitat hi ha un nombre creixent de nouvinguts molts dels quals no estan adopten la llengua repetint així errors del passat que perjudiquin per igual al país com als nouvinguts.
Per això estem engrescats en crear aquest grup al Bages, per necessitat i per il·lusió, volem compartir amb els nouvinguts les nostres experiències d'adopció lingüística, i volem ajudar a la cohesió social del nostre país a traves de la millor eina que tenim, la llengua pròpia, el català.
Per últim volem agrair al Casal Popular la Fadulla que ens hagi ofert de forma desinteressada el seu local per a que puguem reunir-nos i organitzar activitats.
Per això estem engrescats en crear aquest grup al Bages, per necessitat i per il·lusió, volem compartir amb els nouvinguts les nostres experiències d'adopció lingüística, i volem ajudar a la cohesió social del nostre país a traves de la millor eina que tenim, la llengua pròpia, el català.
Per últim volem agrair al Casal Popular la Fadulla que ens hagi ofert de forma desinteressada el seu local per a que puguem reunir-nos i organitzar activitats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
